http://www.barcelonaenergia.com/cat/actualitat/reportatges/rep0509.htm
L’any 2005 ha estat declarat per l’ONU com l’Any de la Física, un homenatge a Albert Einstein, qui va protagonitzar, fa cent anys, una sèrie de descobriments cabdals per al desenvolupament posterior de la ciència. Un d’ells fou l’existència de l’àtom, i la seva aportació a una nova disciplina científica: la física nuclear, aplicada, no només a l’energia atòmica, sinó també en altres camps, com la medicina.
Més de mig segle després de la instal·lació del primer reactor nuclear, a Chicago, les centrals nuclears són encara objecte d’una gran controvèrsia, entre els detractors i els defensors d’un sistema que té un paper important en la producció d’electricitat a Catalunya i Espanya.
El 1905, Albert Einstein va publicar a la revista “Annals de la ciència” diversos articles en els quals explicava les teories que li van atorgar la fama internacional. La publicació d’aquells articles va suposar una autèntica revolució per a la ciència, ja que el científic donava a conèixer, entre d’altres, la teoria de la relativitat i l’existència de l’àtom.
Les teories d’Einstein van obrir el pas a l’obtenció d’energia nuclear per fissió i, amb l’èxit en l’execució, es va trobar una font d’energia amb possibilitats enormes. El primer prototipus de reactor nuclear va començar a funcionar a la universitat de Chicago l’any 1942, i als anys cinquanta es va iniciar la utilització pràctica de les primeres centrals nuclears de fissió per produir electricitat.
Einstein va assentar un precedent que més endavant va permetre el desenvolupament de l’energia nuclear i la tecnologia atòmica. La irrupció d’aquesta nova font energètica va provocar, d’entrada, la confiança d’haver trobat la solució als problemes d’escassetat de combustibles fòssils. Segons les primeres teories del segle XX, la rendibilitat de la fissió nuclear havia d’implicar l’abaratiment de l’energia elèctrica, i això faria que l’economia mundial no depengués de recursos inestables o escassos.
Però a mesura que es destapaven els riscos que presentaven les centrals nuclears (a partir dels primers accidents nuclears, que es van produir ja als anys cinquanta a Estats Units, Gran Bretanya, Canadà, Japó i l’URSS), la eufòria inicial va donar pas a les reserves i a la desconfiança, no tan sols pel que fa a la radioactivitat, al risc d’accidents o a la proliferació d’armament nuclear; sinó també pel que respecta als residus generats i les complicacions per a la seva eliminació.
Els moviments socials en contra de l’energia nuclear han anat en augment constantment, generant una oposició organitzada, cada vegada amb més suport social. En conseqüència, molts països dependents d’aquest tipus d’energia han hagut d’establir legislacions específiques, i fins i tot crear moratòries per abandonar de forma progressiva l’energia nuclear.
Energia nuclear a Catalunya i a Espanya
Segons el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), l’any 1999 el 49% del consum d’energia primària a Barcelona era d’origen nuclear. En els últims anys, la ciutat ha reduït lleugerament la dependència d’aquest tipus d’energia, degut en part a l’increment de les energies renovables i a l’entrada en funcionament dels mòduls III i IV de la central tèrmica de cicle combinat del Besòs, la qual ha incrementat l’aportació del gas natural com a font primària d’energia a Barcelona.
En contrast, la producció d’energia nuclear al conjunt espanyol va augmentar durant 2004 en un 2,8%, segons dades del Ministeri d’Indústria. En aquest període, els nou reactors nuclears que hi ha a Espanya van produir 63.674 milions de kW/h, fet que representa el 22,8% del total de l’energia elèctrica produïda a l’Estat.
Així, l’any passat, el consum d’energia nuclear va representar l’11,6% del total de les energies primàries en l’àmbit estatal. Tanmateix, l’evolució històrica del consum espanyol mostra una tendència a la baixa des de 1989, quan la nuclear va suposar el 17% del consum de les energies primàries (el màxim històric de la història nuclear de l’Estat).
A Catalunya, la central de Vandellòs II, què és de tipus PWR (Reactor d’Aigua a Pressió) destaca per ésser la que té instal·lada una major potència, amb 1.087 MWh, a tot l’Estat. I, després de la de Cofrentes, Vandellòs II és la que té una major producció bruta, amb 8.943 GWh.
Opinions diverses
Els principals arguments en contra de l’energia nuclear que esgrimeixen els partidaris del seu abandonament estan relacionats amb aspectes ambientals, però també amb l’eficiència energètica. En un comunicat de premsa fet públic al maig, Ecologistes en Acció de Catalunya insisteix en que l’oposició ecologista a l’energia nuclear no és cap caprici: afirmen que es tracta d’una font de producció elèctrica molt ineficient, contaminant –donada la gran quantitat de residus radioactius que allibera– i cara.
Al mateix temps, l’associació ecologista denuncia que la producció d’energia mitjançant la fissió de l’àtom implica el risc de patir un accident de conseqüències ecològiques irreversibles i presenta aspectes tecnològics encara no resolts, com l’emmagatzematge dels residus d’alta activitat. Per això, reclamen que el tancament de les centrals nuclears “ha de ser un procés progressiu i ineludible”.
Josep Puig, membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear, considera que “l’energia d’origen nuclear està lluny de representar el futur energètic, ni serà mai la solució ecològica a l’escassetat de combustibles fòssils”. Puig indica que “l’energia nuclear cobreix menys d’un 7% de la demanda d’energia i d’un 17% de l’electricitat generada mundials”. I afegeix: “Els qui proposen l’energia nuclear per cobrir les necessitats energètiques del món obliden –o amaguen– que l’energia nuclear produeix únicament energia elèctrica, i l’electricitat és només una part de l’energia consumida al món”.
Per la seva part, alguns experts vinculats a l’àmbit empresarial consideren l’energia nuclear com a la clau per poder complir amb els compromisos adquirits en el Protocol de Kyoto, el qual exigeix un esforç amb les reduccions d’emissions de CO2. Segons aquests experts, les energies renovables tenen grans avantatges ambientals però no garanteixen un subministrament fiable. En canvi, opinen, front a la dependència exterior de matèries primes que implica l’ús de combustibles fòssils, l’energia nuclear es pot complementar amb les renovables per donar lloc a un mix de generació més eficient, fiable i net.
En relació amb això, Ecologistes en Acció afirma que “si s’aplica un programa coherent i seriós d’estalvi i eficiència energètica que corregeixi l’actual malbaratament d’energia, i es posa en funcionament un programa d’aprofitament dels recursos en energies renovables de què disposa Catalunya, les emissions de gasos d’efecte hivernacle disminuiran”. En aquest sentit, l’opinió de Puig és que “quanta més energia nuclear té un país, més dificultats troba per desenvolupar energies lliures, netes i renovables”.
Tanmateix, la qüestió no només es planteja en termes ambientals, sinó també des del punt de vista de la rendibilitat econòmica. En el moment actual, de tendència cap a l’escassetat de cru i la consegüent alça dels preus, alguns experts apunten a l’energia nuclear com a una alternativa convenient econòmicament. Segons els doctors en Enginyeria industrial Pere Coll i Carlos Fernández-Tapias, “les centrals nuclears catalanes i espanyoles tenen, a l’actualitat, uns costos de generació altament competitius, bastant inferiors als de les altres fonts de generació d’energia elèctrica”.
Ambdós enginyers asseguren que “convé no oblidar que l’estabilitat, i fins i tot la disminució de les tarifes elèctriques espanyoles dels darrers anys ha estat possible en part gràcies a l’existència d’un parc de generació basat en centrals nuclears i en centrals tèrmiques de carbó”.
Puig és d’una opinió ben diferent. “Avui fins i tot els analistes financers independents conclouen que l’energia nuclear ha sigut incapaç de passar la prova del mercat, doncs només pot competir si se li fan tota mena de tractes de favor”, diu.
Fusió nuclear
Amb el nomenament de Barcelona com a seu de l’agència legal de l ‘ITER (Reactor Experimental Termonuclear Internacional), un enorme reactor experimental de fusió nuclear què es construirà a Cadarache (França), s’obre una nova porta. La fusió nuclear funciona al forçar els nuclis dels àtoms, en aquest cas els isòtops del hidrogen anomenats deuteri i triti, a combinar-se mitjançant calor i pressió interns. Els productes d’aquesta reacció tenen una massa menor a la dels àtoms originals, i es produeix energia segons la famosa equació d’Einstein E=mc2.
Segons els experts, es tracta d’un recurs energètic potencial a gran escala, perquè és pràcticament inesgotable –fa ús de l’hidrogen de l’aigua marina–, i compta amb avantatges destacats: els combustibles primaris són barats, abundants i no radioactius; el sistema és segur, perquè el reactor conté només el combustible per als déu segons següents de l’operació; i no hi ha contaminació atmosfèrica.
L’ITER és un projecte pilot d’àmbit europeu, però les xifres donen una idea de la magnitud: el cost estimat de la construcció del reactor durant déu anys és de 4.600 milions d’euros; 10.000 milions d’euros representen el cost total, incloent els 20 anys previstos de funcionament.
Debat a la tardor
Fonts del Govern espanyol han anunciat que, a la tardor de 2005, tenen previst posar en marxa un debat sobre el futur de l’energia nuclear a Espanya, en el qual participaran partits polítics, empreses del sector i agents socials. Aquesta taula de diàleg representarà el primer debat formal en molts anys sobre energia nuclear.
El Govern vol posar damunt la taula dues qüestions importants: la reforma del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i el futur dels residus radioactius. L'actuació del CSN en relació amb el tancament temporal de la central nuclear de Vandellòs II, ha estat qüestionada i el ministeri d’Indústria considera urgent un canvi en el seu funcionament. D’altra banda, Indústria vol que es debati públicament la necessitat de trobar una ubicació centralitzada per als residus nuclears.
Un sector de la societat civil considera aquest debat una bona oportunitat per obrir el procés de reflexió i participació sobre el paper que ha de tenir l’energia nuclear en el camí cap a un nou model energètic més sostenible. Segons apunten algunes veus, un debat ampli i transparent proporcionaria a la ciutadania la informació necessària i desenvoluparia els mecanismes necessaris per garantir la seva participació activa en el procés.
CRONOLOGIA DE L’ENERGIA NUCLEAR
1896 Descobriment de la radioactivitat per Antoni Henri Becquerel.
1898 Descobriment del radi per Pierre i Marie Curie.
1905 Albert Einstein publica la Teoria de la Relativitat Espacial, de la qual s’extrau E=mc2.
1938 Otto Hahn i Frtiz Strassmann descobreixen la fisió de l’urani.
1945 Destrucció d’Hiroshima i Nagasaki amb bombes atòmiques.
1951 Primera producció experimental d’electricitat nuclear en EUA.
1954 Posada en funcionament a la URSS de la primera central nucleoelèctrica.
1955 Creació de l’Euratom.
1957 Entra en funcions l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA).
1968 Entrada en funcionament de la primera central nuclear espanyola, a Zorita (Guadalajara).
1980 Llei de creació del Consejo de Seguridad Nacional (CSN).
2004 Barcelona és escollida com a seu de l’agència legal de l’ITER.
Font: Diccionario español de la energía (Ediciones Doce Calles) i elaboració pròpia
___________________
COLL, P.; FERNÁNDEZ-TAPIAS, C.: La generación eléctrica en el siglo XXI. Madrid: Asociación Nacional de Ingenieros del ICAI, 2005.
